Hola!
Bé, l'assignatura de NTAE s'acaba, però la nostra tasca de seguir aprenent i innovant en el camp de les noves tecnolgies continua. Hem d'intentar ser mestres que incloguin la gran varietat de recursos que ens ofereixen les noves tecnologies en les diverses sessions a l'aula.
Per finalitzar, us poso un vídeo on ens parla de les noves tecnologies i la pedagogia.
diumenge, 1 de juny del 2008
dimecres, 28 de maig del 2008
Notícia: Autoescuela
Aquí us presento una notícia on Javier Castañeda expresa la seva opinió sobre la implantació de les noves tecnologies en l'educació, els canvis que han comportat, els avantatges i sobretot els inconvenients.
Com sabem, hi pot haver infinits punts de vista sobre un mateix tema, i el que pretenc amb aquetsa notícia és que en veieu un més i reflexioneu sobre el que diu. M'agradaria que poguessiu comentar els aspectes que més us hagin cridat l'atenció, la vostra opinió sobre el text...
Com sabem, hi pot haver infinits punts de vista sobre un mateix tema, i el que pretenc amb aquetsa notícia és que en veieu un més i reflexioneu sobre el que diu. M'agradaria que poguessiu comentar els aspectes que més us hagin cridat l'atenció, la vostra opinió sobre el text...
Autoescuela
Javier Castañeda | 15/05/2008 - 11:36 horas
Esto de aprender se está poniendo cada vez más difícil. Bueno, quizá aprender, aprender de verdad, no haya sido nunca muy fácil. Quienes conocen bien los resortes del aprendizaje, saben que se trata de una tarea que requiere un esfuerzo y que puede durar una o varias vidas. O sea que, quizá lo que resulta cada vez más complejo, sea adaptarse con presteza a los rápidos cambios que sufren los métodos de aprendizaje. Obviamente no voy a hablarles de autos, ni de cómo manejarlos; la propuesta es reflexionar sobre si el aprendizaje es una cuestión de método, de codos, de disciplina… O quizá algo más intangible como crear un entorno, un juego o unas guías que doten a los niños de las habilidades necesarias para crear sus propias herramientas de aprendizaje, algo así como su propia auto-escuela, en sentido autodidacta.
Muchos de ellos, de esos autodidactas, tradicionalmente se han hecho a sí mismos sin ningún tipo de formación o de apoyo a la hora de aprender. Han optado por desarrollar –bien por un don innato o bien porque han tenido que sacarse las castañas del fuego- los distintos resortes que les han permitido, en mayor o menor medida, adquirir esos conocimientos o destrezas que necesitaban para dominar una materia. Muchos de ellos, sin estudios básicos ni formación previa, se han modelado a sí mismos con bastantes buenos resultados. Es más, probablemente ni se cuestionaron que no tenían método, sino que hicieron lo que pudieron o lo que supieron para salir adelante. A otros en cambio, no les agradaba el método de aprendizaje o la manera estándar de adentrarse a conocer un tema y se inventaron una propia: la suya.
Así las cosas, es posible observar como en los últimos años, el escenario tradicional de hincar los codos y alabar la disciplina en el estudio, cada vez va mutando hacia nuevas tendencias que abogan por sustituir los clásicos deberes de antaño, para incidir mucho más en la comprensión, la interacción con el entorno o el refuerzo de las capacidades naturales, en definitiva, cosas de las que antes en la escuela no se escuchaba hablar ni en pintura. Y por si no fuera ya complejo gestionar este cambio, introducimos una nueva variable: el factor digital. Ahora que toda la información está en las máquinas, emplear horas en repetir datos como loros se ve como algo obsoleto y anticuado. Es más, los centros pioneros en educación infantil se enorgullecen al hablar del número de ordenadores por niño o de las flamantes pizarras digitales, donde como por arte de magia –o de Google, que es casi lo mismo- aparecen en pantalla todos los tipos de datos que podamos necesitar. Y pese a que aún no conocemos el alcance de tan potentes cambios, sí sabemos que ya están aquí y han venido para quedarse.
También sabemos que, tras unos años de aplicar estos nuevos métodos, de momento no parecen haberse obtenido muy buenos frutos. Al menos en los tan traídos y llevados informes europeos sobre la educación, siempre se dice que nuestros escolares suspenden y que, conseguir mantener la atención de los alumnos, es cada vez más complicado. Nuevamente entramos en un sector en el que la digitalización ha traído consigo importantes cambios: Antes el profesor era el pozo de sabiduría que llenaba, poco a poco -y con más o menos cariño, según su raigambre- los vasos de los alumnos sedientos de esa sed de saber que sólo cura el conocimiento. Pero ahora que el conocimiento es libre y pulula alegremente por el ciberespacio. ¿Para qué necesitan los alumnos a los profesores? ¿Cambia este panorama digital el rol del profesor? Probablemente sí, aunque muchos no se hayan enterado. Y así, ya hay muchos profesores que notan ese vacío de interés y, pese a que se esfuerzan, no saben cómo competir con ese cerebro planetario. Aunque quizá la clave no sea la competencia y por eso quizá ahora se hable del educador no como un mero transmisor de conocimiento, sino como un facilitador, dado que "su función ya no es dar información a los niños, sino motivarlos, crearles interés, suscitarles curiosidad y alentarlos".
Pero tras este matiz subyace una importante cuestión y es que, muchas veces, todo queda reducido al potencial de la tecnología y a las cosas que son capaces de hacer con ella los alumnos; con un destello digital que suele deslumbrar tanto a padres como a profesores, tradicionalmente analógicos. Que en Google se pueden encontrar todos los ríos del mundo es obvio; pero mientras no nos implanten un chip en la cabeza, parte del bagaje cultural de una persona, en mi opinión, seguirá siendo conocer y poder ubicar mentalmente esos ríos, pues si no, seremos como un 'PC tonto' de esos incapaces de retener nada, pues su disco duro o almacén de datos está en otra parte. Así, mientras que Google saca sobresaliente en cartografía y en muchas otras materias –de hecho Google Maps, ya tiene matrícula de honor- nosotros seguiremos suspendiendo en Geografía si no sabemos donde están los ríos, los montes, los países y muchas cosas más que ya no forman parte de nosotros pues resulta más cómodo dejar el peso de la memoria en otros dispositivos. Pese a todo, y para regocijo de autodidactas, contamos con una herramienta de lujo que no sólo ya casi supera la mítica Torre de Babel, sino que además cuenta con estupendas herramientas para aprender. Ahora sólo falta que alguien, con conocimiento y cabeza, destile un modelo integrador para seguir en la Escuela…
Muchos de ellos, de esos autodidactas, tradicionalmente se han hecho a sí mismos sin ningún tipo de formación o de apoyo a la hora de aprender. Han optado por desarrollar –bien por un don innato o bien porque han tenido que sacarse las castañas del fuego- los distintos resortes que les han permitido, en mayor o menor medida, adquirir esos conocimientos o destrezas que necesitaban para dominar una materia. Muchos de ellos, sin estudios básicos ni formación previa, se han modelado a sí mismos con bastantes buenos resultados. Es más, probablemente ni se cuestionaron que no tenían método, sino que hicieron lo que pudieron o lo que supieron para salir adelante. A otros en cambio, no les agradaba el método de aprendizaje o la manera estándar de adentrarse a conocer un tema y se inventaron una propia: la suya.
Así las cosas, es posible observar como en los últimos años, el escenario tradicional de hincar los codos y alabar la disciplina en el estudio, cada vez va mutando hacia nuevas tendencias que abogan por sustituir los clásicos deberes de antaño, para incidir mucho más en la comprensión, la interacción con el entorno o el refuerzo de las capacidades naturales, en definitiva, cosas de las que antes en la escuela no se escuchaba hablar ni en pintura. Y por si no fuera ya complejo gestionar este cambio, introducimos una nueva variable: el factor digital. Ahora que toda la información está en las máquinas, emplear horas en repetir datos como loros se ve como algo obsoleto y anticuado. Es más, los centros pioneros en educación infantil se enorgullecen al hablar del número de ordenadores por niño o de las flamantes pizarras digitales, donde como por arte de magia –o de Google, que es casi lo mismo- aparecen en pantalla todos los tipos de datos que podamos necesitar. Y pese a que aún no conocemos el alcance de tan potentes cambios, sí sabemos que ya están aquí y han venido para quedarse.
También sabemos que, tras unos años de aplicar estos nuevos métodos, de momento no parecen haberse obtenido muy buenos frutos. Al menos en los tan traídos y llevados informes europeos sobre la educación, siempre se dice que nuestros escolares suspenden y que, conseguir mantener la atención de los alumnos, es cada vez más complicado. Nuevamente entramos en un sector en el que la digitalización ha traído consigo importantes cambios: Antes el profesor era el pozo de sabiduría que llenaba, poco a poco -y con más o menos cariño, según su raigambre- los vasos de los alumnos sedientos de esa sed de saber que sólo cura el conocimiento. Pero ahora que el conocimiento es libre y pulula alegremente por el ciberespacio. ¿Para qué necesitan los alumnos a los profesores? ¿Cambia este panorama digital el rol del profesor? Probablemente sí, aunque muchos no se hayan enterado. Y así, ya hay muchos profesores que notan ese vacío de interés y, pese a que se esfuerzan, no saben cómo competir con ese cerebro planetario. Aunque quizá la clave no sea la competencia y por eso quizá ahora se hable del educador no como un mero transmisor de conocimiento, sino como un facilitador, dado que "su función ya no es dar información a los niños, sino motivarlos, crearles interés, suscitarles curiosidad y alentarlos".
Pero tras este matiz subyace una importante cuestión y es que, muchas veces, todo queda reducido al potencial de la tecnología y a las cosas que son capaces de hacer con ella los alumnos; con un destello digital que suele deslumbrar tanto a padres como a profesores, tradicionalmente analógicos. Que en Google se pueden encontrar todos los ríos del mundo es obvio; pero mientras no nos implanten un chip en la cabeza, parte del bagaje cultural de una persona, en mi opinión, seguirá siendo conocer y poder ubicar mentalmente esos ríos, pues si no, seremos como un 'PC tonto' de esos incapaces de retener nada, pues su disco duro o almacén de datos está en otra parte. Así, mientras que Google saca sobresaliente en cartografía y en muchas otras materias –de hecho Google Maps, ya tiene matrícula de honor- nosotros seguiremos suspendiendo en Geografía si no sabemos donde están los ríos, los montes, los países y muchas cosas más que ya no forman parte de nosotros pues resulta más cómodo dejar el peso de la memoria en otros dispositivos. Pese a todo, y para regocijo de autodidactas, contamos con una herramienta de lujo que no sólo ya casi supera la mítica Torre de Babel, sino que además cuenta con estupendas herramientas para aprender. Ahora sólo falta que alguien, con conocimiento y cabeza, destile un modelo integrador para seguir en la Escuela…
dilluns, 26 de maig del 2008
Seguim amb les exposicions dels JClics
Avui, les companyes que faltaven ens han fet la presentació del seu treball sobre el JClic; els temes que han tractat han estat els animals, la casa i la pròpia assignatura de Ntae.
Totes les activitats m'han semblat prou adients, sobretot la de Ntae, que ens facilitarà bastant l'estudi.
Totes les activitats m'han semblat prou adients, sobretot la de Ntae, que ens facilitarà bastant l'estudi.
dijous, 22 de maig del 2008
JClics realitzats per tots uns professionals!
Holaaa! Com va?
Bé, avui a classe 4 grups (incloent-hi el meu) han presentat el seu JClic i les pàgines webs explicatives corresponents. Trobo que hem millorat molt des de que vàrem començar amb l'assignatura de NTAE, tenim més agilitat, més destresa, més rapidesa... alhora de fer treballs com aquests. Tots els JClics m'han semblat molt útils per utilitzar-los a l'escola, estaven ben fets, eren entretinguts i educatius. Els temes que han escollit les companyes han estat els animals, el sistema solar i les pissarres digitals interactives (que ens servirà alhora d'estudiar)
Personalment crec, que amb una mica més de pràctica i temps aconseguirem fer grans coses amb l'ordinador, NTAE ens està servint com a guia, després som nosaltres els que haurem de seguir innovant en el tema i provant coses noves.
Aquí us adjunto el link de la pàgina web principal del JClic del meu grup, a més a més, des d'allí podreu accedir a altres webs interessants relacionades amb el tema: http://primaverainfantil.googlepages.com
Bé, avui a classe 4 grups (incloent-hi el meu) han presentat el seu JClic i les pàgines webs explicatives corresponents. Trobo que hem millorat molt des de que vàrem començar amb l'assignatura de NTAE, tenim més agilitat, més destresa, més rapidesa... alhora de fer treballs com aquests. Tots els JClics m'han semblat molt útils per utilitzar-los a l'escola, estaven ben fets, eren entretinguts i educatius. Els temes que han escollit les companyes han estat els animals, el sistema solar i les pissarres digitals interactives (que ens servirà alhora d'estudiar)
Personalment crec, que amb una mica més de pràctica i temps aconseguirem fer grans coses amb l'ordinador, NTAE ens està servint com a guia, després som nosaltres els que haurem de seguir innovant en el tema i provant coses noves.
Aquí us adjunto el link de la pàgina web principal del JClic del meu grup, a més a més, des d'allí podreu accedir a altres webs interessants relacionades amb el tema: http://primaverainfantil.googlepages.com
dimarts, 20 de maig del 2008
XTEC i EDU365
Bones!
Seguint amb les exposicions, la setmana passada va arribar el torn de parlar de la xtec i l'edu365. En ambdós casos les nostres companyes ens van mostrar les webs i la multiplicitat d'activitats, informació...que hi podem trobar en elles. Nosaltres, ens vàrem dedicar a navegar per les webs, realitzant els exercicis i cercant la informació que ens indicaven.
Tan una sessió com l'altre trobo que van ser acertades, ens van mostrar les pàgines de manera dinàmica i amena. D'aquesta manera, ens faciliten l'estudi i el coneixement d'aquests portals eduactius.
Pàgina xtec:
http://www.xtec.cat
Pàgina edu365:
http://www.edu365.cat
Seguint amb les exposicions, la setmana passada va arribar el torn de parlar de la xtec i l'edu365. En ambdós casos les nostres companyes ens van mostrar les webs i la multiplicitat d'activitats, informació...que hi podem trobar en elles. Nosaltres, ens vàrem dedicar a navegar per les webs, realitzant els exercicis i cercant la informació que ens indicaven.
Tan una sessió com l'altre trobo que van ser acertades, ens van mostrar les pàgines de manera dinàmica i amena. D'aquesta manera, ens faciliten l'estudi i el coneixement d'aquests portals eduactius.
Pàgina xtec:
http://www.xtec.cat
Pàgina edu365:
http://www.edu365.cat
diumenge, 18 de maig del 2008
CMapTools i Mindmanager
Hola!
La setmana passada, els nostres companys del grup 4 ens van presentar el programa de CMapTools i el Mindmanager. El primer, ens serveix per fer mapes conceptuals i per practicar-lo vàrem elaborar un mapa conceptual amb uns apunts de plàstica que teníem sobre el color. Crec que els nostres companys van estar molt acertats a l'hora d'escollir aquest tema, perquè gràcies a això ara hem creat una eina que ens serà d'utilitat per estudiar. D'altra banda, ens van mostrar un programa per fer esquemes, el Mindmanager. Aquest programa no és lliure, i per tal les escoles han de pagar la llicència d'ús si volen disposar d'ell.
Vídeo on es mostra una experiència amb el CMapTools: http://es.youtube.com/watch?v=CW3TYnrq4eU
Pàgina web on podeu descarregar-vos un demo del Mindmanager en espanyol:
htpp://flexusgroup.com
La setmana passada, els nostres companys del grup 4 ens van presentar el programa de CMapTools i el Mindmanager. El primer, ens serveix per fer mapes conceptuals i per practicar-lo vàrem elaborar un mapa conceptual amb uns apunts de plàstica que teníem sobre el color. Crec que els nostres companys van estar molt acertats a l'hora d'escollir aquest tema, perquè gràcies a això ara hem creat una eina que ens serà d'utilitat per estudiar. D'altra banda, ens van mostrar un programa per fer esquemes, el Mindmanager. Aquest programa no és lliure, i per tal les escoles han de pagar la llicència d'ús si volen disposar d'ell.
Vídeo on es mostra una experiència amb el CMapTools: http://es.youtube.com/watch?v=CW3TYnrq4eU
Pàgina web on podeu descarregar-vos un demo del Mindmanager en espanyol:
htpp://flexusgroup.com
diumenge, 11 de maig del 2008
Projectes telemàtics
Hola!
La última setmana hem dedicat l'assignatura de NTAE a les exposicions dels projectes telemàtics i del CMap Tools i Mindmanager.
El meu grup ha estat l'encarregat de presentar els projectes telemàtics; es tracta de propostes didàctiques que es treballen conjuntament amb altres escoles a través de la xarxa. Els temes poden ser ben diversos i els objectius són, entre d'altres, promoure la cooperació entre els participants del projecte, respectar les diverses races i cultures, treballar de manera cooperativa, interactuar amb gent d'altres localitats (inclús de diferents països i continets...). Per a la sessió vàrem utilitzar el suport de dos vídeos que ens il·lustraven de quina manera es treballen aquests projectes, a més a més vàrem entrar en dues pàgines webs de projectes telemàtics i nosaltres mateixes en vam crear una pròpia per tal d'agrupar tots els continguts i que en servís com a link per presentar les altres webs i els vídeos.
L'adreça de la web que vam crear és: http://gina.rius.googlepages.com/projectestelem%C3%A0tics
La última setmana hem dedicat l'assignatura de NTAE a les exposicions dels projectes telemàtics i del CMap Tools i Mindmanager.
El meu grup ha estat l'encarregat de presentar els projectes telemàtics; es tracta de propostes didàctiques que es treballen conjuntament amb altres escoles a través de la xarxa. Els temes poden ser ben diversos i els objectius són, entre d'altres, promoure la cooperació entre els participants del projecte, respectar les diverses races i cultures, treballar de manera cooperativa, interactuar amb gent d'altres localitats (inclús de diferents països i continets...). Per a la sessió vàrem utilitzar el suport de dos vídeos que ens il·lustraven de quina manera es treballen aquests projectes, a més a més vàrem entrar en dues pàgines webs de projectes telemàtics i nosaltres mateixes en vam crear una pròpia per tal d'agrupar tots els continguts i que en servís com a link per presentar les altres webs i els vídeos.
L'adreça de la web que vam crear és: http://gina.rius.googlepages.com/projectestelem%C3%A0tics
dimarts, 6 de maig del 2008
Jclic explicat per les companyes
Hola!! Com va?
Aquest dilluns, 4 de les nostres companyes ens van presentar el programa Jclic i la zona Clic. Per a l'exposició van utlitzar un Jclic on s'explicava el funcionament del programa, les seves característiques... A més a més, van incloure diverses activitats (trencaclosques,associacions,jocs de memòria...). També van preparar un Power Point teòric, i un altre més pràctic on ens mostraven unes fotografies d'uns infants jugant amb el Jclic i diferents pàgines webs relacionades amb el tema. Van complementar la sessió amb un vídeo on uns menors de P4 explicaven la seva experiència amb el programa Jclic; que havien fet, el que els hi havia agradat...
En general crec que van fer una explicació força bona, exemplificant-ho en tot moment i de manera pràctica que ens serà molt útil a l'hora d'estudiar el Jclic i les seves característiques.
dimarts, 29 d’abril del 2008
JCLIC creat a classe
Hola! Com va?
Durant les últimes sessions hem estat veient les diverses possibilitats que ens ofereix el programa JCLIC. Així que sense gaire dificultat hem aconseguit crear un Jclic amb tres "minijocs" educatius sobre el reciclatge.
Els passos que hem seguit han estat:
1. Obrir el JCLICAuthor
2. Obrir un nou projecte i anomenar-lo
3. Anar a la pestanyeta d'activitats i triar les que vulguem incloure en el nostre Jclic
4. Configurar les activitats segons el nostre pròposit
5. Finalment, penjar el Jclic en una pàgina web (en el nostre cas hem utilitzat una de google pages)
htpp://anna.ntae.googlepages.com/anmareci.html
Durant les últimes sessions hem estat veient les diverses possibilitats que ens ofereix el programa JCLIC. Així que sense gaire dificultat hem aconseguit crear un Jclic amb tres "minijocs" educatius sobre el reciclatge.
Els passos que hem seguit han estat:
1. Obrir el JCLICAuthor
2. Obrir un nou projecte i anomenar-lo
3. Anar a la pestanyeta d'activitats i triar les que vulguem incloure en el nostre Jclic
4. Configurar les activitats segons el nostre pròposit
5. Finalment, penjar el Jclic en una pàgina web (en el nostre cas hem utilitzat una de google pages)
htpp://anna.ntae.googlepages.com/anmareci.html
diumenge, 20 d’abril del 2008
JClic - Pissarra digital
Durant l'última sessió de classe vam estar veient les diverses característiques del JClic, a més a més d'alguns exemples.
El JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia (trencaclosques, associacions de paraules, mots encreuats, sopes de lletres...), desarrollats amb la plataforma Java.
És una aplicació de software lliure que funciona amb els següents sistemes operatius: Windows, Linux, Solaris i Mac OS X.
A continuació us penjo un vídeo que explica l'experiència de la implantació d'una pissarra digital en una aula de 4t d'ESO, concretament en l'àmbit de l'assignatura de Matemàtiques. Ens mostra els nombrosos aspectes positius de l'ús de les TIC a l'aula, així com les característiques, possibilitats... de les pissarres digitals.
El JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia (trencaclosques, associacions de paraules, mots encreuats, sopes de lletres...), desarrollats amb la plataforma Java.
És una aplicació de software lliure que funciona amb els següents sistemes operatius: Windows, Linux, Solaris i Mac OS X.
A continuació us penjo un vídeo que explica l'experiència de la implantació d'una pissarra digital en una aula de 4t d'ESO, concretament en l'àmbit de l'assignatura de Matemàtiques. Ens mostra els nombrosos aspectes positius de l'ús de les TIC a l'aula, així com les característiques, possibilitats... de les pissarres digitals.
dilluns, 14 d’abril del 2008
Pràctica de vídeo
Hola!
Aquesta última setmana hem estat editant el vídeo que vam grabar amb anterioritat amb el programa Pinnacle Studio. Les caracterísitiques d'aquesta grabació eren que el format de la cinta fos DV, utilitzar la càmera sempre amb trípode i no fer zooms.
A la sala d'edició, dels 10 min que tenia el víedo en vam haber de triar 3, insertar transicions entre escena i escena, insertar música, efectes especials i text.
I el resultat de tot això és el vídeo que teniu a continuació:
Aquesta última setmana hem estat editant el vídeo que vam grabar amb anterioritat amb el programa Pinnacle Studio. Les caracterísitiques d'aquesta grabació eren que el format de la cinta fos DV, utilitzar la càmera sempre amb trípode i no fer zooms.
A la sala d'edició, dels 10 min que tenia el víedo en vam haber de triar 3, insertar transicions entre escena i escena, insertar música, efectes especials i text.
I el resultat de tot això és el vídeo que teniu a continuació:
dijous, 27 de març del 2008
Les noves tecnologies a les escoles
Hola!
He trobat una notícia que justament exposa el que hem estat comentant a classe durant els últims dies. Mostra la poca implantació de les noves tecnologies a les escoles a l'Estat espanyol. Una dada que m'ha cridat l'atenció és que el 80% dels alumnes de la ESO mai o gairebé mai utilitzen l'ordinador com a eina per a l'aprenentatge.
He trobat una notícia que justament exposa el que hem estat comentant a classe durant els últims dies. Mostra la poca implantació de les noves tecnologies a les escoles a l'Estat espanyol. Una dada que m'ha cridat l'atenció és que el 80% dels alumnes de la ESO mai o gairebé mai utilitzen l'ordinador com a eina per a l'aprenentatge.
REPORTAJE: EDUCACIÓN
Revolución en las aulas
Seis alumnos por ordenador en secundaria (12 en primaria) es la media española de equipamiento informático - Hace años que maestros y profesores se ponen las pilas para sacar provecho de las nuevas herramientas educativas
LAIA REVENTÓS 27/03/2008
Gonzalo Trespaderne da clases de Filosofía. Manuel Merlo, de Biología. En 2004 les llenaron el aula de ordenadores. Un PC con Internet para cada dos alumnos, "pero había muy pocos contenidos para las clases". Desde entonces elaboran juntos contenidos educativos.
El primero fue Los caminos de la felicidad. En forma de novela interactiva, un grupo de adolescentes desgranan la historia de la ética y los problemas morales de la sociedad actual. A sus alumnos del instituto Abdera de Adra (Almería) les encantó y también al Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa (CNICE), que lo premió por fomentar la competencia lectora, como más adelante también distinguió su segundo recurso educativo Axial. Un mundo de valores. "El primer premio fue muy gratificante. La lectura siempre se ha trabajado en el aula, aunque el informe PISA deje fatal a España en este aspecto".
Hace años que maestros y profesores se ponen las pilas para sacar provecho de las nuevas herramientas educativas, que conviven con la tiza y la pizarra, si éstas no se han convertido en digitales. Hay alumnos que aprenden inglés con Flash, ecuaciones con hojas de cálculo y dibujo técnico con Autocad, o trabajan en red con otros colegios europeos y filosofan por Internet.
La vigente ley educativa (LOE) establece que los alumnos deben dominar las nuevas tecnologías -es una de las ocho competencias básicas- al terminar la educación obligatoria. Sin embargo, todavía son una minoría. El 80% del alumnado de ESO nunca o casi nunca usa el ordenador en clase, según el informe Las tecnologías de la información y la comunicación en la educación, elaborado por el CNICE y la entidad pública Red.es para el Plan Avanza.
Seis alumnos por ordenador en secundaria (12 en primaria) es la media española de equipamiento informático. Los colegios se han llenado de PC y la mayoría tienen conexión de banda ancha a Internet y página web propia. El 60% de las aulas de secundaria y un poco más de un tercio de las de primaria ya están realmente equipadas.
Singularidades
Un pupitre, dos alumnos y un PC. En marzo de 2003, Extremadura se puso a la cabeza mundial en ordenadores por alumno gracias a la distribución de software libre extremeña Linex. La marea libre se trasladó a Andalucía (Guadalinex) y Castilla-La Mancha (Molinux), entre otras comunidades autónomas.
Ariño (Teruel) también se salió de la media española hace tiempo. Los alumnos de quinto y sexto de primaria de este municipio rural estrenaron un Tablet PC cada uno y una red inalámbrica para conectarse desde sus casas o desde cualquier otro punto del pueblo en 2003. Hoy la experiencia se ha implantado en el 70% de los colegios de primaria de Aragón y el año que viene llegará al 100%.
Su éxito ha sido tal que hasta Bill Gates (los Tablet PC son de HP y Microsoft) se llevó a Berlín a los niños de Ariño para demostrar al mundo la efectividad de su pizarrín. No era un farol. Es un proyecto global que se está implantando de manera experimental en secundaria y, desde este año, en la Universidad, para que los futuros profesores manejen los Tablet PC en los últimos cursos de magisterio. "Esos niños pioneros ya están en secundaria y han obtenido mejores resultados que sus compañeros de instituto que no han trabajado con Tablet PC", aseguran fuentes del Gobierno de Aragón.
Singularidades aparte, la realidad es que el ordenador se usa poco en el aula porque sólo el 20% de los profesores dicen tener seguridad técnica y didáctica suficiente. El 30% de los docentes sí descargan software educativo y el 26% usan el PC como apoyo a sus clases.
Desde hace seis años Edita Sueiras es la coordinadora de tecnología del colegio Antonio Machado de Gijón (Asturias), donde imparte sus clases. También le sobra tiempo para llenar de contenidos su blog Con el ordenador a cuestas, destinado a la formación del profesorado. Su objetivo es "transmitir que en Internet hay recursos libres y gratuitos disponibles, que se pueden usar sin pagar licencias, sin problemas de ilegalidad".
Perder el miedo
El blog, con manuales y vídeos paso a paso, trata de animar a sus compañeros a probar: "Sin duda, la metodología del libro no es la misma que la del contenido en Internet. Con el libro, el profesor transmite. En la Red, orienta. Por mi experiencia sé que cuando se pierde el miedo a la tecnología, cuando se comprueba que es sencilla, ya no se sale de este mundo".
El colectivo canario Harimaguada, especializado en la educación afectivo-sexual desde 1986, considera necesario "dotar al profesorado y al alumnado de materiales que usen las tecnologías del siglo XXI". En Sexpresan, un CD interactivo, abordan la educación sexual, la prevención de embarazos, la coeducación y la prevención de la violencia sexista. Sexpresan colgará de la web del CNICE, como otros cientos de recursos educativos libres, gratuitos y multiplataforma. Xtec (Cataluña), Averroes (Andalucía), Educarex (Extremadura), Catedu (Aragón) y Educamadrid (Madrid) son otros ejemplos de iniciativas institucionales similares, donde los profesores comparten ideas y contenidos educativos. Por ejemplo la Xtec, creada en 1996, recibe 170.000 visitas diarias.
"Gracias al blog me he puesto en contacto con otros compañeros con los que intercambio materiales y experiencias", dice Lucía Álvarez, de 35 años, profesora de educación plástica desde hace seis. El curso pasado empezó a incorporar su blog Las TIC en plástica a sus clases del instituto Valle de Ader en Moreda (Asturias). "Desde el aula accedemos a museos, visitamos páginas de diseño y doy respuesta inmediata y práctica a preguntas que plantean los chavales sobre, por ejemplo, las técnicas del grabado". Después, teoría y práctica se vuelcan en el blog que hace las veces de apuntes. Álvarez cree que "por tener ordenador en el aula no se aprende más. Hay que ser didáctico y combinar todos los recursos disponibles en el aula".
Complementario
Trespaderne y Merlo, de 38 y 40 años respectivamente, coinciden con Álvarez. Ambos consideran que "el libro de texto está superado por el ordenador, aunque es importante complementar ambas cosas". El uso de Internet en el aula, aseguran, mejora la participación. Sus alumnos del instituto Abdera en Adra crean con el móvil vídeos y fotos que después se convierten en material educativo. "Hacerlo fomenta su capacidad creativa".
Sueiras, que empezó a trabajar con ordenadores y niños en 1990, añade: "Enseguida me di cuenta de que la informática en el aula tenía futuro. Eran chavales a los que les costaba estudiar, pero cualquier cosa que hiciéramos con el ordenador les entraba por los ojos. Imagínate ahora que los contenidos son realmente multimedia". El 53% de los encuestados en el informe de Red.es -más de 2.100 profesores- también consideran que estimula el interés del alumnado.
Todos ellos, maestros y profesores, consideran positiva la incorporación de Internet al aula por "el acceso ilimitado a la información", aunque les plantee el reto como profesionales de enseñar a "ser críticos, a utilizar la Red más allá del messenger", dice Álvarez.
Además, opina Trespaderne, "el alumno tiene que aprender a digerir tanta información. Nuestra nueva función, que se añade a las de toda la vida, es que sepa orientarse en este mundo".
Lisa coincide con el diagnóstico: "Usamos todos los recursos, pero yo prefiero el libro. En Internet hay demasiadas cosas". Lisa tiene 12 años. Estudia sexto de primaria en un colegio público de Barcelona.
dilluns, 17 de març del 2008
1a Pràctica obligatòria
Retallem una imatge amb el Gimp
Aquí us presento la primera pràctica obligatòria, que consisteix en retallar una imatge amb el programa lliure Gimp.
Per a realitzar aquesta pràctica només ha sigut necessari cercar una imatge d'internet, obrir-la amb el Gimp i utilitzar l'eina de retallar per obtenir la part de la imatge que volíem. I aquí tenim el resultat:
Imatge original
Imatge retallada
Aquí us presento la primera pràctica obligatòria, que consisteix en retallar una imatge amb el programa lliure Gimp.
Per a realitzar aquesta pràctica només ha sigut necessari cercar una imatge d'internet, obrir-la amb el Gimp i utilitzar l'eina de retallar per obtenir la part de la imatge que volíem. I aquí tenim el resultat:
Imatge original
Imatge retallada
dilluns, 10 de març del 2008
Les Imatges
Hola! Com va?
Avui a classe hem estat veient els diferents elements que caracteritzen una imatge: la grandària, el pes, la profunditat dels colors, la ressoulció i la qualitat. Mitjançant la pràctica amb un programa lliure anomenat Gimp (variant el color, tamany... d'una foto) hem pogut observar com afecta la variació d'aquests elements a una imatge, quina és la manera més apropiada de penjar una imatge segons la nostra finalitat... com influeixen els píxels en la qualitat de la imatge, entre d'altres.
A més a més, hem distingit dos tipus d'imatges; els mapes de bits (composades per píxels) i les vectorials (composades per vectors).
Avui a classe hem estat veient els diferents elements que caracteritzen una imatge: la grandària, el pes, la profunditat dels colors, la ressoulció i la qualitat. Mitjançant la pràctica amb un programa lliure anomenat Gimp (variant el color, tamany... d'una foto) hem pogut observar com afecta la variació d'aquests elements a una imatge, quina és la manera més apropiada de penjar una imatge segons la nostra finalitat... com influeixen els píxels en la qualitat de la imatge, entre d'altres.
A més a més, hem distingit dos tipus d'imatges; els mapes de bits (composades per píxels) i les vectorials (composades per vectors).
dimecres, 27 de febrer del 2008
Inici del Bloc!
Bloc inagurat!
Gràcies al bloc estarem més en contacte que mai:P
Notícies,reflexions...espero que n'hi donem un bon ús!
Que vagi molt bé!
Anna
Gràcies al bloc estarem més en contacte que mai:P
Notícies,reflexions...espero que n'hi donem un bon ús!
Que vagi molt bé!
Anna
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
