Hola!
Bé, l'assignatura de NTAE s'acaba, però la nostra tasca de seguir aprenent i innovant en el camp de les noves tecnolgies continua. Hem d'intentar ser mestres que incloguin la gran varietat de recursos que ens ofereixen les noves tecnologies en les diverses sessions a l'aula.
Per finalitzar, us poso un vídeo on ens parla de les noves tecnologies i la pedagogia.
diumenge, 1 de juny del 2008
dimecres, 28 de maig del 2008
Notícia: Autoescuela
Aquí us presento una notícia on Javier Castañeda expresa la seva opinió sobre la implantació de les noves tecnologies en l'educació, els canvis que han comportat, els avantatges i sobretot els inconvenients.
Com sabem, hi pot haver infinits punts de vista sobre un mateix tema, i el que pretenc amb aquetsa notícia és que en veieu un més i reflexioneu sobre el que diu. M'agradaria que poguessiu comentar els aspectes que més us hagin cridat l'atenció, la vostra opinió sobre el text...
Com sabem, hi pot haver infinits punts de vista sobre un mateix tema, i el que pretenc amb aquetsa notícia és que en veieu un més i reflexioneu sobre el que diu. M'agradaria que poguessiu comentar els aspectes que més us hagin cridat l'atenció, la vostra opinió sobre el text...
Autoescuela
Javier Castañeda | 15/05/2008 - 11:36 horas
Esto de aprender se está poniendo cada vez más difícil. Bueno, quizá aprender, aprender de verdad, no haya sido nunca muy fácil. Quienes conocen bien los resortes del aprendizaje, saben que se trata de una tarea que requiere un esfuerzo y que puede durar una o varias vidas. O sea que, quizá lo que resulta cada vez más complejo, sea adaptarse con presteza a los rápidos cambios que sufren los métodos de aprendizaje. Obviamente no voy a hablarles de autos, ni de cómo manejarlos; la propuesta es reflexionar sobre si el aprendizaje es una cuestión de método, de codos, de disciplina… O quizá algo más intangible como crear un entorno, un juego o unas guías que doten a los niños de las habilidades necesarias para crear sus propias herramientas de aprendizaje, algo así como su propia auto-escuela, en sentido autodidacta.
Muchos de ellos, de esos autodidactas, tradicionalmente se han hecho a sí mismos sin ningún tipo de formación o de apoyo a la hora de aprender. Han optado por desarrollar –bien por un don innato o bien porque han tenido que sacarse las castañas del fuego- los distintos resortes que les han permitido, en mayor o menor medida, adquirir esos conocimientos o destrezas que necesitaban para dominar una materia. Muchos de ellos, sin estudios básicos ni formación previa, se han modelado a sí mismos con bastantes buenos resultados. Es más, probablemente ni se cuestionaron que no tenían método, sino que hicieron lo que pudieron o lo que supieron para salir adelante. A otros en cambio, no les agradaba el método de aprendizaje o la manera estándar de adentrarse a conocer un tema y se inventaron una propia: la suya.
Así las cosas, es posible observar como en los últimos años, el escenario tradicional de hincar los codos y alabar la disciplina en el estudio, cada vez va mutando hacia nuevas tendencias que abogan por sustituir los clásicos deberes de antaño, para incidir mucho más en la comprensión, la interacción con el entorno o el refuerzo de las capacidades naturales, en definitiva, cosas de las que antes en la escuela no se escuchaba hablar ni en pintura. Y por si no fuera ya complejo gestionar este cambio, introducimos una nueva variable: el factor digital. Ahora que toda la información está en las máquinas, emplear horas en repetir datos como loros se ve como algo obsoleto y anticuado. Es más, los centros pioneros en educación infantil se enorgullecen al hablar del número de ordenadores por niño o de las flamantes pizarras digitales, donde como por arte de magia –o de Google, que es casi lo mismo- aparecen en pantalla todos los tipos de datos que podamos necesitar. Y pese a que aún no conocemos el alcance de tan potentes cambios, sí sabemos que ya están aquí y han venido para quedarse.
También sabemos que, tras unos años de aplicar estos nuevos métodos, de momento no parecen haberse obtenido muy buenos frutos. Al menos en los tan traídos y llevados informes europeos sobre la educación, siempre se dice que nuestros escolares suspenden y que, conseguir mantener la atención de los alumnos, es cada vez más complicado. Nuevamente entramos en un sector en el que la digitalización ha traído consigo importantes cambios: Antes el profesor era el pozo de sabiduría que llenaba, poco a poco -y con más o menos cariño, según su raigambre- los vasos de los alumnos sedientos de esa sed de saber que sólo cura el conocimiento. Pero ahora que el conocimiento es libre y pulula alegremente por el ciberespacio. ¿Para qué necesitan los alumnos a los profesores? ¿Cambia este panorama digital el rol del profesor? Probablemente sí, aunque muchos no se hayan enterado. Y así, ya hay muchos profesores que notan ese vacío de interés y, pese a que se esfuerzan, no saben cómo competir con ese cerebro planetario. Aunque quizá la clave no sea la competencia y por eso quizá ahora se hable del educador no como un mero transmisor de conocimiento, sino como un facilitador, dado que "su función ya no es dar información a los niños, sino motivarlos, crearles interés, suscitarles curiosidad y alentarlos".
Pero tras este matiz subyace una importante cuestión y es que, muchas veces, todo queda reducido al potencial de la tecnología y a las cosas que son capaces de hacer con ella los alumnos; con un destello digital que suele deslumbrar tanto a padres como a profesores, tradicionalmente analógicos. Que en Google se pueden encontrar todos los ríos del mundo es obvio; pero mientras no nos implanten un chip en la cabeza, parte del bagaje cultural de una persona, en mi opinión, seguirá siendo conocer y poder ubicar mentalmente esos ríos, pues si no, seremos como un 'PC tonto' de esos incapaces de retener nada, pues su disco duro o almacén de datos está en otra parte. Así, mientras que Google saca sobresaliente en cartografía y en muchas otras materias –de hecho Google Maps, ya tiene matrícula de honor- nosotros seguiremos suspendiendo en Geografía si no sabemos donde están los ríos, los montes, los países y muchas cosas más que ya no forman parte de nosotros pues resulta más cómodo dejar el peso de la memoria en otros dispositivos. Pese a todo, y para regocijo de autodidactas, contamos con una herramienta de lujo que no sólo ya casi supera la mítica Torre de Babel, sino que además cuenta con estupendas herramientas para aprender. Ahora sólo falta que alguien, con conocimiento y cabeza, destile un modelo integrador para seguir en la Escuela…
Muchos de ellos, de esos autodidactas, tradicionalmente se han hecho a sí mismos sin ningún tipo de formación o de apoyo a la hora de aprender. Han optado por desarrollar –bien por un don innato o bien porque han tenido que sacarse las castañas del fuego- los distintos resortes que les han permitido, en mayor o menor medida, adquirir esos conocimientos o destrezas que necesitaban para dominar una materia. Muchos de ellos, sin estudios básicos ni formación previa, se han modelado a sí mismos con bastantes buenos resultados. Es más, probablemente ni se cuestionaron que no tenían método, sino que hicieron lo que pudieron o lo que supieron para salir adelante. A otros en cambio, no les agradaba el método de aprendizaje o la manera estándar de adentrarse a conocer un tema y se inventaron una propia: la suya.
Así las cosas, es posible observar como en los últimos años, el escenario tradicional de hincar los codos y alabar la disciplina en el estudio, cada vez va mutando hacia nuevas tendencias que abogan por sustituir los clásicos deberes de antaño, para incidir mucho más en la comprensión, la interacción con el entorno o el refuerzo de las capacidades naturales, en definitiva, cosas de las que antes en la escuela no se escuchaba hablar ni en pintura. Y por si no fuera ya complejo gestionar este cambio, introducimos una nueva variable: el factor digital. Ahora que toda la información está en las máquinas, emplear horas en repetir datos como loros se ve como algo obsoleto y anticuado. Es más, los centros pioneros en educación infantil se enorgullecen al hablar del número de ordenadores por niño o de las flamantes pizarras digitales, donde como por arte de magia –o de Google, que es casi lo mismo- aparecen en pantalla todos los tipos de datos que podamos necesitar. Y pese a que aún no conocemos el alcance de tan potentes cambios, sí sabemos que ya están aquí y han venido para quedarse.
También sabemos que, tras unos años de aplicar estos nuevos métodos, de momento no parecen haberse obtenido muy buenos frutos. Al menos en los tan traídos y llevados informes europeos sobre la educación, siempre se dice que nuestros escolares suspenden y que, conseguir mantener la atención de los alumnos, es cada vez más complicado. Nuevamente entramos en un sector en el que la digitalización ha traído consigo importantes cambios: Antes el profesor era el pozo de sabiduría que llenaba, poco a poco -y con más o menos cariño, según su raigambre- los vasos de los alumnos sedientos de esa sed de saber que sólo cura el conocimiento. Pero ahora que el conocimiento es libre y pulula alegremente por el ciberespacio. ¿Para qué necesitan los alumnos a los profesores? ¿Cambia este panorama digital el rol del profesor? Probablemente sí, aunque muchos no se hayan enterado. Y así, ya hay muchos profesores que notan ese vacío de interés y, pese a que se esfuerzan, no saben cómo competir con ese cerebro planetario. Aunque quizá la clave no sea la competencia y por eso quizá ahora se hable del educador no como un mero transmisor de conocimiento, sino como un facilitador, dado que "su función ya no es dar información a los niños, sino motivarlos, crearles interés, suscitarles curiosidad y alentarlos".
Pero tras este matiz subyace una importante cuestión y es que, muchas veces, todo queda reducido al potencial de la tecnología y a las cosas que son capaces de hacer con ella los alumnos; con un destello digital que suele deslumbrar tanto a padres como a profesores, tradicionalmente analógicos. Que en Google se pueden encontrar todos los ríos del mundo es obvio; pero mientras no nos implanten un chip en la cabeza, parte del bagaje cultural de una persona, en mi opinión, seguirá siendo conocer y poder ubicar mentalmente esos ríos, pues si no, seremos como un 'PC tonto' de esos incapaces de retener nada, pues su disco duro o almacén de datos está en otra parte. Así, mientras que Google saca sobresaliente en cartografía y en muchas otras materias –de hecho Google Maps, ya tiene matrícula de honor- nosotros seguiremos suspendiendo en Geografía si no sabemos donde están los ríos, los montes, los países y muchas cosas más que ya no forman parte de nosotros pues resulta más cómodo dejar el peso de la memoria en otros dispositivos. Pese a todo, y para regocijo de autodidactas, contamos con una herramienta de lujo que no sólo ya casi supera la mítica Torre de Babel, sino que además cuenta con estupendas herramientas para aprender. Ahora sólo falta que alguien, con conocimiento y cabeza, destile un modelo integrador para seguir en la Escuela…
dilluns, 26 de maig del 2008
Seguim amb les exposicions dels JClics
Avui, les companyes que faltaven ens han fet la presentació del seu treball sobre el JClic; els temes que han tractat han estat els animals, la casa i la pròpia assignatura de Ntae.
Totes les activitats m'han semblat prou adients, sobretot la de Ntae, que ens facilitarà bastant l'estudi.
Totes les activitats m'han semblat prou adients, sobretot la de Ntae, que ens facilitarà bastant l'estudi.
dijous, 22 de maig del 2008
JClics realitzats per tots uns professionals!
Holaaa! Com va?
Bé, avui a classe 4 grups (incloent-hi el meu) han presentat el seu JClic i les pàgines webs explicatives corresponents. Trobo que hem millorat molt des de que vàrem començar amb l'assignatura de NTAE, tenim més agilitat, més destresa, més rapidesa... alhora de fer treballs com aquests. Tots els JClics m'han semblat molt útils per utilitzar-los a l'escola, estaven ben fets, eren entretinguts i educatius. Els temes que han escollit les companyes han estat els animals, el sistema solar i les pissarres digitals interactives (que ens servirà alhora d'estudiar)
Personalment crec, que amb una mica més de pràctica i temps aconseguirem fer grans coses amb l'ordinador, NTAE ens està servint com a guia, després som nosaltres els que haurem de seguir innovant en el tema i provant coses noves.
Aquí us adjunto el link de la pàgina web principal del JClic del meu grup, a més a més, des d'allí podreu accedir a altres webs interessants relacionades amb el tema: http://primaverainfantil.googlepages.com
Bé, avui a classe 4 grups (incloent-hi el meu) han presentat el seu JClic i les pàgines webs explicatives corresponents. Trobo que hem millorat molt des de que vàrem començar amb l'assignatura de NTAE, tenim més agilitat, més destresa, més rapidesa... alhora de fer treballs com aquests. Tots els JClics m'han semblat molt útils per utilitzar-los a l'escola, estaven ben fets, eren entretinguts i educatius. Els temes que han escollit les companyes han estat els animals, el sistema solar i les pissarres digitals interactives (que ens servirà alhora d'estudiar)
Personalment crec, que amb una mica més de pràctica i temps aconseguirem fer grans coses amb l'ordinador, NTAE ens està servint com a guia, després som nosaltres els que haurem de seguir innovant en el tema i provant coses noves.
Aquí us adjunto el link de la pàgina web principal del JClic del meu grup, a més a més, des d'allí podreu accedir a altres webs interessants relacionades amb el tema: http://primaverainfantil.googlepages.com
dimarts, 20 de maig del 2008
XTEC i EDU365
Bones!
Seguint amb les exposicions, la setmana passada va arribar el torn de parlar de la xtec i l'edu365. En ambdós casos les nostres companyes ens van mostrar les webs i la multiplicitat d'activitats, informació...que hi podem trobar en elles. Nosaltres, ens vàrem dedicar a navegar per les webs, realitzant els exercicis i cercant la informació que ens indicaven.
Tan una sessió com l'altre trobo que van ser acertades, ens van mostrar les pàgines de manera dinàmica i amena. D'aquesta manera, ens faciliten l'estudi i el coneixement d'aquests portals eduactius.
Pàgina xtec:
http://www.xtec.cat
Pàgina edu365:
http://www.edu365.cat
Seguint amb les exposicions, la setmana passada va arribar el torn de parlar de la xtec i l'edu365. En ambdós casos les nostres companyes ens van mostrar les webs i la multiplicitat d'activitats, informació...que hi podem trobar en elles. Nosaltres, ens vàrem dedicar a navegar per les webs, realitzant els exercicis i cercant la informació que ens indicaven.
Tan una sessió com l'altre trobo que van ser acertades, ens van mostrar les pàgines de manera dinàmica i amena. D'aquesta manera, ens faciliten l'estudi i el coneixement d'aquests portals eduactius.
Pàgina xtec:
http://www.xtec.cat
Pàgina edu365:
http://www.edu365.cat
diumenge, 18 de maig del 2008
CMapTools i Mindmanager
Hola!
La setmana passada, els nostres companys del grup 4 ens van presentar el programa de CMapTools i el Mindmanager. El primer, ens serveix per fer mapes conceptuals i per practicar-lo vàrem elaborar un mapa conceptual amb uns apunts de plàstica que teníem sobre el color. Crec que els nostres companys van estar molt acertats a l'hora d'escollir aquest tema, perquè gràcies a això ara hem creat una eina que ens serà d'utilitat per estudiar. D'altra banda, ens van mostrar un programa per fer esquemes, el Mindmanager. Aquest programa no és lliure, i per tal les escoles han de pagar la llicència d'ús si volen disposar d'ell.
Vídeo on es mostra una experiència amb el CMapTools: http://es.youtube.com/watch?v=CW3TYnrq4eU
Pàgina web on podeu descarregar-vos un demo del Mindmanager en espanyol:
htpp://flexusgroup.com
La setmana passada, els nostres companys del grup 4 ens van presentar el programa de CMapTools i el Mindmanager. El primer, ens serveix per fer mapes conceptuals i per practicar-lo vàrem elaborar un mapa conceptual amb uns apunts de plàstica que teníem sobre el color. Crec que els nostres companys van estar molt acertats a l'hora d'escollir aquest tema, perquè gràcies a això ara hem creat una eina que ens serà d'utilitat per estudiar. D'altra banda, ens van mostrar un programa per fer esquemes, el Mindmanager. Aquest programa no és lliure, i per tal les escoles han de pagar la llicència d'ús si volen disposar d'ell.
Vídeo on es mostra una experiència amb el CMapTools: http://es.youtube.com/watch?v=CW3TYnrq4eU
Pàgina web on podeu descarregar-vos un demo del Mindmanager en espanyol:
htpp://flexusgroup.com
diumenge, 11 de maig del 2008
Projectes telemàtics
Hola!
La última setmana hem dedicat l'assignatura de NTAE a les exposicions dels projectes telemàtics i del CMap Tools i Mindmanager.
El meu grup ha estat l'encarregat de presentar els projectes telemàtics; es tracta de propostes didàctiques que es treballen conjuntament amb altres escoles a través de la xarxa. Els temes poden ser ben diversos i els objectius són, entre d'altres, promoure la cooperació entre els participants del projecte, respectar les diverses races i cultures, treballar de manera cooperativa, interactuar amb gent d'altres localitats (inclús de diferents països i continets...). Per a la sessió vàrem utilitzar el suport de dos vídeos que ens il·lustraven de quina manera es treballen aquests projectes, a més a més vàrem entrar en dues pàgines webs de projectes telemàtics i nosaltres mateixes en vam crear una pròpia per tal d'agrupar tots els continguts i que en servís com a link per presentar les altres webs i els vídeos.
L'adreça de la web que vam crear és: http://gina.rius.googlepages.com/projectestelem%C3%A0tics
La última setmana hem dedicat l'assignatura de NTAE a les exposicions dels projectes telemàtics i del CMap Tools i Mindmanager.
El meu grup ha estat l'encarregat de presentar els projectes telemàtics; es tracta de propostes didàctiques que es treballen conjuntament amb altres escoles a través de la xarxa. Els temes poden ser ben diversos i els objectius són, entre d'altres, promoure la cooperació entre els participants del projecte, respectar les diverses races i cultures, treballar de manera cooperativa, interactuar amb gent d'altres localitats (inclús de diferents països i continets...). Per a la sessió vàrem utilitzar el suport de dos vídeos que ens il·lustraven de quina manera es treballen aquests projectes, a més a més vàrem entrar en dues pàgines webs de projectes telemàtics i nosaltres mateixes en vam crear una pròpia per tal d'agrupar tots els continguts i que en servís com a link per presentar les altres webs i els vídeos.
L'adreça de la web que vam crear és: http://gina.rius.googlepages.com/projectestelem%C3%A0tics
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
